Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SI. Mostrar tots els missatges

18 de gener del 2011

SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA I L’ESQUERRA ABERTZALE FORMALITZEN RELACIONS I COMPARTIRAN LES ESTRATÈGIES DEL POBLE BASC I CATALÀ PER ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA PER VIES DEMOCRÀTIQUES I PACÍFIQUES


Benvolguts amics i amigues,

us adjuntem la nota de premsa i fotos de la trobada amb l'Esquerra Abertzale, així com els enllaços a les notícies destacades de SI d'avui: la presentació al País Valencià i la primera roda de premsa del diputat Strubell al Parlament.


SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA I L’ESQUERRA ABERTZALE FORMALITZEN RELACIONS I COMPARTIRAN LES ESTRATÈGIES DEL POBLE BASC I CATALÀ PER ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA PER VIES DEMOCRÀTIQUES I PACÍFIQUES

Dues delegacions de Solidaritat Catalana per la Independència i l’Esquerra Abertzale, conformades per part de SI pel seu portaveu i diputat Uriel Bertran i per Jordi Miró, i per part de l’Esquerra Abertzale pels seus portaveuS Tasio Erkizia i  Miren Legorburu, s’han reunit avui a Sant Sebastià per iniciar relacions formals entre ambdues formacions independentistes.

En la reunió s’han compartit les estratègies que des de Catalunya i des d’Euskal Herria s’estan impulsant  per aconseguir la independència de les nacions basca i catalana per la  via pacífica i democràtica. I s’ha analitzat el context polític actual compartint el següent:

1-    L’Estat espanyol es troba en ple procés d’involució autonòmica, patrocinat pel PP i pel PSOE, que ens reafirma en el que sempre ambdues formacions polítiques hem defensat: que l’únic camí possible per aconseguir un futur de llibertat i de benestar per a Catalunya i per a Euskal Herria és la independència de les nostres nacions.

2-    Hem constatat que tot procés democràtic d’autodeterminació amb l’objectiu de la independència que es porti a terme a Euskal Herria és bo per a Catalunya i que tot procés d’autodeterminació que es porti a terme a Catalunya és bo per a Euskal Herria, en la mesura que compartim un mateix Estat espanyol dominador que nega els drets democràtics fonamentals a bascos i catalans. D’acord amb aquesta constatació, Solidaritat Catalana per la Independència i l’Esquerra Abertzale compartirem totes les estratègies i informacions que ens permetin aconseguir la nostra independència per les vies pacífiques i democràtiques respecte a aquest Estat espanyol.

3-    Des de Solidaritat Catalana per la Independència creiem que en aquests moments que l’Esquerra Abertzale s’ha compromès amb un procés democràtic a Euskal Herria és del tot insostenible que l’Estat espanyol mantingui la seva il·legalització. Ja és hora que l’Esquerra Abertzale pugui actuar políticament des de la legalitat com ho fan totes les altres forces polítiques basques.

4-    Des de Solidaritat Catalana per la Independència recolzarem totes les iniciatives socials i institucionals que donin suport al procés democràtic i pacífic d’autodeterminació del poble basc i català.

DSC00012.JPG

DSC00041.JPG

29 de desembre del 2010

Primeres proposicions de llei

Benvolguts solidaris independentistes,
tenim el plaer d'anunciar-vos que aquest matí els diputats Alfons López Tena i Uriel Bertran han entrat al Registre del Parlament de Catalunya les primeres 6 Proposicions de Llei que els nostres diputats proposaran a la cambra.
Us adjuntem les 6 proposicions, que són:
·   Proposició de Llei de Declaració d'independència de  Catalunya
·   Proposició de Llei de Consultes populars per la via de no referèndum
·   Proposició de Llei de Dació en pagament de l'habitatge personal o familiar hipotecat amb alliberament del deute pendent garantit amb hipoteca
·   Proposició de Llei Per anul·lar la subvenció a Endesa atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya en Acord de Govern de 30 de novembre de 2010-12-29
·   Proposició de Llei de Prohibició del Magatzem Nuclear Centralitzat de residus nuclears a Catalunya
·   Proposició de Llei per Modificar la uniformitat dels agents del cos de Mossos d'Esquadra destinats a la Regió Policial del Pirineu Occidental, ABP Ripollès i ABP Berguedà
Solidaritat Catalana per la Independència comença la legislatura amb una intensa activitat i decidida a dotar de contingut polític el Parlament de Catalunya des del primer dia, en consequència amb allò que vam prometre en campanya.
Fem possible la independència!

--
Grup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independència

16 de desembre del 2010

Entrevista a Toni Strubell. al aragirona.cat

Toni Strubell
Diputat al Parlament de Solidaritat Catalana per la Independència

'Els catalans som considerats europeus de segona o tercera categoria'

Quan va adonar-se que Reagrupament no era l'opció que volia seguir, Toni Strubell i Trueta va unir-se a Solidaritat Catalana per la Independència (SI) per acabar sortint victoriós de les eleccions primàries com a cap de llista per Girona. Des de llavors, el filòleg català ha obert una porta per iniciar la seva carrera política al Parlament de Catalunya i la seva trajectòria dins de SI tot just ha començat. Deixant de banda que el 2003 li van atorgar la Creu de Sant Jordi per la seva contribució al catalanisme, Strubell va ser, aquest 28 de novembre, el primer diputat electe de SI que va sortir elegit durant el transcurs del recompte. Ara és, a més a més, el candidat que han proposat els seus companys a la presidència del Parlament. El seu objectiu primordial segons ell és, i sempre ha estat, 'ajudar el catalanisme i internacionalitzar-lo', perquè aquesta 'és la manera que sàpiguen des de fora el que hem d'empassar-nos nosaltres com a catalans'.

Vostè va néixer a Oxford. Com és que va decidir venir a Catalunya?

Doncs perquè sóc fill d'una família parcialment exiliada que va tenir la sort l'any 1939 de poder anar a Anglaterra. El meu avi era metge, el doctor Josep Trueta, i els anglesos necessitaven coneixements mèdics sobre tractament de ferides de guerra. Ell va portar els seus mètodes a Anglaterra que van tenir molt d'èxit i, per tant, s'hi van poder establir. El problema era que Anglaterra no volia desplaçats de la guerra civil i per això la meva família es va establir a Oxford amb la idea de ser-hi només uns mesos. A la universitat d'allà es van conèixer els meus pares, ell anglès i la meva mare catalana. Després van passar trenta anys fins que varem tornar.

Va impartir classes a Donostia, al País Basc. Ara es dedicarà exclusivament a la seva feina com a diputat o seguirà fent classes encara que sigui a Girona?

De moment no, perquè crec que estant només quatre diputats la feina que haurem de fer serà massiva. Haurem d'estar a més d'una comissió per parlamentari i això és molta responsabilitat i s'ha de fer bé.

Inicialment es trobava el tercer de la llista de Girona de Reagrupament.

Vaig acceptar anar a un lloc per no sortir a les llistes de Reagrupament. Hi ha moltes maneres de mirar la política i de vegades critiquen aquest aspecte de la cosa mediàtica. I què és la política sinó una cosa mediàtica? Jo crec que és important que aquestes coses es tinguin en compte i penso que tot aquell afer es pot explicar des d'aquells paràmetres. És molt important el futur i que aquest futur marqui la construcció d'una opció independentista molt forta perquè Catalunya ho necessita.

Llavors va fer el canvi a SI i va sortir elegit en unes primàries.

Potser són coses de mal explicar però jo de fet vivia tot això des de fora. De vegades, en la història d'un país es produeixen coses per reacció amb les quals ningú hi comptava. És molt difícil fer fotografies estàtiques de les situacions dels països i el que es va produir en aquest país el 10 de juliol requerirà als historiadors d'una certa reflexió. Es desemboquen una sèrie de circumstàncies des del 28 de juny cap endavant que fan que aquesta fotografia sigui impossible. Es produeixen coses positives i menys positives però, en tot cas, les coses són com són. La primera labor del bon polític i de les bones organitzacions polítiques és veure les necessitats reals del moment i adaptar-s'hi perquè sinó no hi ha futur. Solidaritat Catalana per la Independència representa la modernitat, amb tots els seus errors.

Com va viure aquells moments en què portaven un 60% dels vots escrutats i només donaven un escó a SI que, a més a més, era seu?

Va ser un moment de pànic escènic, era com jugar sol contra 11 jugadors del Real Madrid al Bernabeu. Va ser un mal moment però la veritat és que nosaltres teníem unes enquestes d'un partit concret que deien que sortíem segur i estàvem tranquils. Respecte a l'anecdotari, és veritat que es van produir dos moments genials a Girona i van ser les dues vegades que ens van entrevistar a les principals televisions de Girona. La primera va ser que van transmetre per la televisió, amb tota la nostra gent allà present, els resultats que sortien per Barcelona i, per tant, es va produir una reacció coral magnífica i la segona vegada que ens van entrevistar ja en sortien tres per Barcelona. És per això que la imatge que vam donar per la televisió va ser de molta alegria.

Abans d'això, però, va arribar a pensar que seria l'únic diputat de SI al Parlament?

No, però si que feia certa basarda pensar que podies compartir un grup mixt amb Ciutadans i amb la gent racista de Plataforma per Catalunya.

Us vareu plantejar la possibilitat de compartir grup mixt amb Ciutadans?

És el que hem de fer. Nosaltres hem de formar part del grup mixt. És el reglament i el que és cert és que nosaltres hem tingut ofertes per canviar el reglament en el sentit de beneficiar-nos. Volem sorprendre, volem ser dels que no fem pactes que l'electorat difícilment entendria i preferim mantenir-nos dins d'un discurs i no gaudir de privilegis guanyats a base de vendre certs aspectes del nostre programa.

Quin pes suposa dins el Parlament formar part d'un grup mixt?

Tenim quatre diputats al grup mixt i és evident que no és la situació perfecta però sempre amb polítiques de procedir des de la humilitat preveig una situació en què ens bolquem a centrar-nos en els problemes de la gent, sempre dins del marc del que és aconseguir la independència nacional per Catalunya però ja tenim, en aquests pocs dies que portem que no estem ni al Parlament, primer, un allau de felicitacions, però, més important que això, un allau de peticions de reunions. Portem tots aquests dies fent reunions amb grups sectorials amb les quals hem entrat en contacte amb les eleccions i pensem ser rigorosament fidels a tot el que ens demanin des de sectors crítics amb problemes concrets que pensem representar-los al Parlament sempre que hi estiguem d'acord.

Quatre diputats era el resultat que esperaven obtenir?

Jo signava això sobretot tenint en compte que hi havia enquestes que no ens en donaven cap.

Cada mitjà ha fet les enquestes a la seva manera.

Sí, però és molt complicat fer una candidatura i sortir a la primera. És brutal! La realitat és aquesta. No ens queixem, no plorem, sinó el contrari, hem tingut unes condicions molt difícils i pensem que, havent superat això, a partir d'ara la responsabilitat serà molt gran però sabem que en el futur tindrem algunes coses més fàcils.

Com valora aquest boom sobre SI que hi ha hagut després de les eleccions a la majoria de mitjans de comunicació?

És natural. És veritat que això ha estat molt difícil però ha sigut diferent per territori. Per exemple, a alguns mitjans de Girona els honora el fet d'haver tingut el sentit periodístic d'incloure'ns.

És clar, però una persona que només llegeix un mitjà nacional d'un dia per l'altre es troba que hi ha un partit del qual no en coneixia l'existència.

És veritat. Tinc un coneguts que només llegeixen La Vanguardia i el dia en què va sortir el resultat que Solidaritat havia entrat al Parlament em van trucar per dir-me que no en tenien ni idea que ens presentàvem.

Potser si haguéssiu tingut la possibilitat de sortir als mitjans, el resultat hagués estat diferent.

Sí. I a més a més hi ha molta gent que no ens ha votat perquè temien que era perdre el vot.

Des del 28-N els adherits a SI estan augmentant a 350 per setmana.

Tenim un panorama al davant que crec que ens somriu. La campanya ha estat molt dura però ha sigut molt bona i la implicació de la gent, i parlo de Girona que ho conec més, ha estat extraordinària. El fet que persones que no s'havien dedicat mai a la política realitzessin les tasques d'agitació i de publicitació de la nostra candidatura ha comportat haver-nos superat amb una nota tant alta. Tenim un equip extraordinari!

Heu treballat de valent, però tot just és el principi. Què fareu des del Parlament de Catalunya?

Moltes coses però primer hem d'acabar d'estudiar quines són les eines que tenim a les nostres mans. Tenim la sort de tenir al nostre grup un dels juristes més brillants de Catalunya, que és l'Alfons López Tena, i ell mateix amb una lectura de jurista del reglament del Parlament ha pogut veure fórmules que permeten fer més coses de les que la gent pensa que podem fer. El que sí trobo trist és que hi hagi parlamentaris de primera i de segona pel que fa a la capacitat legislativa quan tots hem hagut de sortir elegits al Parlament amb uns vots i tots hem hagut de lluitar. Tothom hauria de tenir la mateixa potencialitat, però jo crec que ho superarem i trobarem fórmules intel·ligents per a fer-ho.

Creu que sortirà elegit president al Parlament de Catalunya?

Moltes vegades l'important és participar i tenir un discurs com el nostre que és molt sòlid, petit però valent. Les grans coses a la vida es fan amb un esforç, una intel·ligència i una coherència. Anem pel bon camí i no ens ha d'importar ser petits de moment, ja creixerem!

Què proposeu per a les municipals?

L'important serà fer llistes de qualitat en aquelles poblacions on realment tenim possibilitats, tenint en compte que per a una organització que haurà tingut nou mesos d'existència és complicat. Hi ha molta il·lusió i hi ha moltes candidatures que s'estan preparant. De totes maneres, jo no miraria la qüestió quantitativa sinó qualitativa. És important com a eix de programa tenir aquests dos eixos fonamentals que hem tingut sempre que són, evidentment, portar l'independentisme als ajuntaments de manera conseqüent, perquè des d'un ajuntament hi ha moltes més coses de les que pensem. Tenim com a nord i esperit il·luminador aquests 109 ajuntaments de Catalunya que s'han declarat moralment exclosos de la Constitució i sempre seran un referent. També hi ha moltes coses a fer a nivell de burocratització i d'aspectes d'aprofundiment de la democràcia. Sembla mentida que estiguem a l'any 2010 i després de 30 anys de democràcia encara hi hagi coses que grinyolen. Des de la gestió de l'aigua fins a les convocatòries públiques, que són més privades que una altra cosa, per exemple, pels llocs en els mercats. És un escàndol perquè hi ha molta corrupció i hi ha molta feina a fer que els partits tradicionals no acaben de solucionar.

Com veu el futur polític de Catalunya?

Et parlaré des del camp en què jo he treballat: la internacionalització. Quan sents aquella gent des d'un diari britànic o, fins i tot, Ken Follet que ha entrevistat aquests dies a mitjans de comunicació, que no donen importància a això i pensen que nosaltres som un nacionalisme anacrònic, crec que hi ha molt a dir. Quan tens l'ocasió d'explicar en un context internacional el que hem d'empassar-nos nosaltres com a catalans, perquè com a catalans passem a ser europeus de segona o de tercera i vivim en una situació tan deplorable com és que el nostre idioma no sigui obligatori a casa nostra. Cap europeu normal acceptaria una situació així. Ara estic a punt de treure un llibre en anglès en què entrevistem a 36 personalitats catalanes i serà una petita aportació a la política catalana. El tenim acabat i tenim una editorial anglesa, en principi només està pensat perquè surti publicat a Anglaterra perquè des de fora entenguin el que estem patint; però també sortirà a la venda a l'Amazon.co.uk.

Serem independents abans del 2014?

No vull posar una data perquè quan s'hi arriba si no es compleix la gent es desanima. Les lluites són llargues i hem de lluitar amb eficàcia.

Ho serem, però, algun dia?

Jo penso que sí, si sabem explicar-nos prou bé. Els catalans tenim un defecte, tal com va dir un corresponsal del Boston Globea Salamanca, la causa catalana és de les més boniques d'Europa però és de les pitjors defensades. No ens sabem explicar i aquest és el problema.


Marta Escobar

10 de desembre del 2010

«Han querido frivolizar a Laporta, pero hicimos una señora campaña»


image_normalEntrevista al Diario Vasco

08/12/2010 13:30
Toni Strubell Parlamentario de Solidaritat. El vecino de Errenteria, parlamentario junto al ex presidente del Barça, aboga por una unión de todos los nacionalistas como en Euskadi.
A primera vista puede parecer sorprendente que un vecino de Errenteria se presente como candidato de un partido catalán en las elecciones autonómicas del pasado 28 de noviembre, y, además, salga elegido parlamentario del recién constituido partido Solidaritat Catalana per la Independéncia (SCI), liderado por el ex presidente del Barça Joan Laporta, de carácter independentista. Sin embargo, la biografía de Toni Strubell y sus propias palabras revelan que, como confiesa él mismo, es «un vasco que piensa en catalán», aunque también tiene raíces inglesas. Por eso, habla euskera, catalán e inglés.
¿Qué le llevó a presentarse en las elecciones catalanas?
Siempre he estado muy relacionado con Cataluña. He sido presidente de ERC de Girona de 1990 a 1992 y durante los últimos ocho años he luchado por la devolución de los papeles de Cataluña por parte del Archivo de Salamanca, como coordinador de la Comisión de la Dignidad. Por eso suelo decir que soy el primer accionista de la autopista de Euskadi a Cataluña. Cuando se acercaban los comicios, entendí que nos encontramos en un momento histórico. Un elemento clave ha sido todo el proceso del Estatut, que no recoge los puntos clave por los que se decidió renovar el texto. Y encima luego se produjo el 'cepillado' famoso del Tribunal Constitución, que más que al Estatut se 'cepilló' al president José Montilla. Esto convirtió toda la legislatura en una tomadura de pelo. Además, ya dijo Ramón Trías Fargas, presidente convergente en los años 80, que 'los catalanes no serían independentistas hasta el día que no tengan más remedio'. Y creo que ese momento ha llegado.
¿Le propuso el propio Laporta ser candidato del SCI por Girona?
No. En nuestro partido no se designan candidatos a dedo o desde la dirección. Fueron las bases de la formación en Girona quienes propusieron mi candidatura por mi trayectoria política, y yo lo acepté.
¿Cómo va a compaginar su labor como profesor en Donostia con el de parlamentario en Barcelona?
Tengo que tratar este asunto con la universidad. Ellos ya sabían que me había presentado a los comicios. A lo mejor pediré una excedencia y me iré a vivir a Girona, donde tengo una casa en Santa Cristina d'Aro.
¿Por qué no se presentó con ERC, y sí con la formación de Laporta?
No compartí el apoyo de ERC a José Montilla como president, cuando el líder del PSC dijo en 2005 que Cataluña no tenía derechos históricos. Además, creí que tenía que apoyar a Laporta, al que conocí hace unos nueve meses cuando le entrevisté para un libro mío, por su valentía, su carisma y su poder de liderazgo. Es una persona que representa el éxito y que se crece ante las adversidades. Para mí es una anécdota los títulos del Barça gracias a él, lo importante es que ha demostrado ser un buen gestor y ha mantenido signos inequívocos a favor de la catalanización del club. Algunos dicen que se ha aprovechado del deporte para hacer política, pero es un histórico del independentismo catalán. Y los que dicen que apenas pisará el Parlamento es porque no le conocen.
¿Han tenido que soportar una difícil campaña electoral?
Sí. Una parte de los medios ha intentado frivolizar la figura de Laporta, pero no lo han conseguido y nuestro partido ha hecho una señora campaña, muy seria, que ha sorprendido a muchos. Hasta las encuestas teníamos en contra, ya que un 76% decían que no llegaríamos al Parlament, y por eso mucha gente no nos votó. Afortunadamente, hemos logrado cuatro escaños gracias a las redes sociales de internet y al voto joven y al de los universitarios.
Su partido también se ha visto salpicado por el escándalo de los vídeos, como el de la actriz porno María Lapiedra respaldando la candidatura de Laporta.
Me sabe muy mal que eso haya formado parte de la crónica de las elecciones. Hay personas que buscan cualquier reclamo para promocionarse. No teníamos ni idea de ese vídeo. Seguramente fue una idea de su manager, pero se utilizó desde algunos medios para atacar a Laporta. Yo pido seriedad y que no se desprestigien las instituciones catalanas.
¿Como definiría a su formación?
Nuestro partido es independentista y transversal. Un modelo sería el Partido Quebequés y el actual partido flamenco mayoritario, Nueva Alianza Flamenca (N-VA). Además, somos el primer partido en el que sus candidaturas han sido enteramente votadas por las bases. Además, el SCI es algo más que Laporta, al convivir muchas corrientes, entre ellas una muy importante que viene del movimiento que ha organizado las consultas independentistas en municipios catalanes. Por eso, sus principales impulsores, Alfons López Tena y Uriel Bertran, también han sido elegidos parlamentarios.
¿Cuál es el mapa político de Cataluña tras las elecciones?
Los partidos nacionalistas son mayoría absoluta en el Parlament, gracias al alza de CiU, que no ha sido para tanto, y al SCI, aunque también es cierto que ha habido una derechización lamentable del panorama político catalán. A esto hay que añadir la derrota del tripartito y, sobre todo, los malos resultados de ERC. A mi juicio, ha sido porque los pactos antinaturales difícilmente dan algo positivo, y el pueblo catalán es muy sabio y lo ha visto así. Considero que se necesita una unión de todos los nacionalistas en Cataluña, como intentan algunos en Euskadi.
¿Mantendrán algún tipo de relación con partidos vascos?
Es muy pronto para hablar de eso, pero no lo descartamos. Sí estaremos dispuestos a echar un cable al proceso de paz. En este sentido, valoro muy positivamente la labor del conciliador Brian Currin.
PERFIL
Toni Strubell: Nació en Oxford en 1952. Su padre es inglés, pero la familia materna es de Barcelona. Vivió en Londres hasta los cinco años, luego, hasta los siete, en la Ciudad Condal y a continuación en Madrid. En 1961 regresó a Oxford. Volvió a Barcelona en 1975, y tres años después residió en Olot. En 1981 vino a vivir a Hondarribia -su esposa es de Donibane-, donde pasó casi diez años. Regresó a Girona, siendo presidente de ERC de 1990 a 1992. Reside en Errenteria desde ese año e imparte clases de Filología Inglesa en el campus de San Sebastián de la Universidad de Deusto. Es autor de varios libros, el último 'Hasta aquí hemos llegado', en el que analiza el «hartazgo» de la sociedad catalana con España, y también articulista.

2 de desembre del 2010

IMATGES DE LA NIT ELECTORAL (EL 9 NOU)



Que les nits electorals són llargues, ja fa anys que se sap, però aquest cop, des de Solidaritat Catalana per la Independència, va ser llarguissima.
Amb els primers sondejos que va anunciar TV3 d'enquestes fetes a peu d'urna, ens donaven 4 diputats, però els resultats dels escrutinis no reflectien aquest resultat, sinó que ens eren absolutament contraris.
No va ser, fins que es portava escrutat un 75 % de la participació que l'únic representant de Si al Parlament era el cap de llista per Girona (Miquel Strubell), però després de l'espera, va venir la recompensa, i amb el 85% ja teníem els 3 diputats per Barcelona (Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran).
Aleshores l'alegria es va desbordar, i el cava va córrer per celebrar el gran éxit de la nostra formació.
Per fi l'independentisme sense complexos, posa els peus al parlament.
Moltes gràcies a tots els qui ens heu fet confiança.

29 de novembre del 2010

Solidaritat obté tres diputats a la circumscripció de Barcelona gràcies a Osona

Una de les grans sorpreses de la nit electoral a Osona ha estat l’ascens meteòric de Solidaritat Catalana (SI). La formació, liderada per Joan Laporta, s’ha situat en segona posició, amb 7.128 vots i un 9,7% dels vots. SI s’ha col•locat per sobre de partits històrics, com ERC o PSC, que han patit una davallada important. A més, ha tret molts bons resultats a les grans ciutats: a Vic, ha obtingut la segona posició; i a Torelló i Manlleu, la tercera.

Els vots aconseguits a Osona són més importants del que poden semblar en un principi, i han ajudat a SI a superar per poc la línia que separava del fracàs. Ho expliquem.

Segons la llei electoral, per tenir representació parlamentària a la circumscripció de Barcelona s’ha d’obtenir un mínim del 3% dels vots. En superar aquesta barrera, i amb els resultats de participació d’aquestes eleccions, s’obtenen dos diputats automàticament, i amb uns pocs vots més, s’arriba al tercer diputat. Si no s’arriba al 3%, no s’obté ni un sol escó. I quina és aquesta barrera que separa l’èxit del fracàs? Doncs 70.272 vots, que representen el 3% dels vots emesos.

Amb les xifres a la mà, podem afirmar sense dubte que gràcies a Osona Solidaritat té en aquests moments tres diputats al Parlament. Solidaritat ha obtingut 72.090 vots a Barcelona, pocs més de 1.800 de la franja del 3%. D’aquests 72.000 vots i escaig, Osona n’ha aportat un bon grapat: 7.128,

Aquests 7.128 vots han suposat el 10% dels sufragis aconseguits per Solidaritat tot i que Osona representa el 2,5% del cens electoral de la demarcació. Una proporció de 4 a 1 que s'explica, entre altres, pel paper protagonista d'Alfons López Tena al capdavant d'Osona Decideix, l'estructura que va organitzar les consultes sobre la independència a la comarca amb un rècord de participació del 42%.
Osona.com

Veure tots els resultats

24 de novembre del 2010

Imatges del 23 Novembre a Vic, Acte Central de la Campanya

Joan Laporta: “Alguns tenen por que aconseguim amb Catalunya el que hem aconseguit amb el Barça, fer el millor club del món”


Joan Laporta: "Alguns tenen por que aconseguim amb Catalunya el que hem aconseguit amb el Barça, fer el millor club del món"

24/11/2010 00:40
image

Prop de 1.000 persones han rebut amb crits d'"Independència ja!" els principals líders de Solidaritat Catalana al teatre de l'Atlàntida de Vic en l'acte de campanya de SI. Anna Casadevall, candidata de la coalició per Osona, ha donat el tret de sortida a la presentació assegurant que "no hi ha excusa perquè l'independentisme no s'articuli, un estat propi és possible perquè només depèn de nosaltres i diumenge comença el futur que ens ha de dur cap a la llibertat". Han intervingut els candidats per Barcelona, Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran.
Joan Laporta que ha estat rebut amb crits de "president" ha començat dient: "Avui som al bressol de l'independentisme". El líder de SI ha reconegut que "la via autonomista ha quedat liquidada amb la sentència de Tribunal Constitucional" i per tant, "la llibertat és l'únic camí que ens permetrà prendre les decisions que ens portin cap a la prosperitat i la dignitat nacional". Laporta ha admès que "tenim una terra amb gent honesta que s'alça davant dels reptes i la independència és una proposta concreta, real i de canvi per no quedar-nos instal·lats en el malson de sempre". En aquest sentit, Joan Laporta ha demanat fer un vot de càstig als polítics actuals per haver tret uns resultats "molt deficients" en la seva gestió ja que "ens han portat a la crisi més greu de la nostra història i a més estan involucrats en casos de presumpta corrupció". El candidat de SI a la presidència de la Generalitat, ha exclamat que "la independència és possible i necessària perquè estem en una situació límit" i "no val ser covards ni acollonits" ha advertit. La Catalunya lliure serà "un país d'acollida i d'oportunitats, diversa i respectuosa amb tothom, on podrem decidir què fem amb els nostres recursos". Laporta ha admès que "alguns tenen por que aconseguim amb Catalunya el que hem aconseguit amb el Barça, fer el millor club del món".
En el seu torn, el número tres de SI, Uriel Bertran, ha exclamat davant dels centenars de vigatans que "diumenge SI entrarà al Parlament i donarem una lliçó de democràcia". Bertran ha explicat que "Vic va ser on els primers catalans es van conjurar per guanyar els nostres drets i llibertats i després de 300 anys, estic segur que la independència també l'aconseguirem aquí", i és que "els osonencs sou l'orgull de la nació catalana", ha matisat. "SI es presenta perquè necessitem una opció política que digui prou" i és que per a Bertran la realitat és "tan crua" que el cara a cara Mas- Montilla d'aquest vespre a TV3 "l'ha d'autoritzar la junta electoral espanyola de Madrid". Així doncs, "fins i tot per dialogar hem de demanar permís", ha lamentat, i per això ha demanat que "no deixem escapar aquest tren cap a la llibertat perquè passa molt poques vegades i ara l'Estat espanyol davant d'un dret democràtic no pot fer res" per la qual cosa ha instat als vigatans a tenir una actitud de superació davant la por "perquè serà l'únic camí que ens farà lliures", ha dit.
I Alfons López Tena, que ha estat rebut amb una gran ovació per la seva decisiva intervenció a Osona en les consultes independentistes, ha reconegut que malgrat desconèixer els resultats del 28 de novembre, "entre tots ja hem aconseguit que per primera vegada en la història de Catalunya les eleccions es disputin sota el paraigua d'independència". Ha detallat que al món hi ha més de 200 estats independents i ha explicat que la independència es fa "presentant-nos a les eleccions, mantenint un alt nivell de mobilització popular i denunciant l'autonomisme". El número dos de SI ha criticat que "Catalunya no som un estat però, volem viure com si ho fóssim". En aquest cas, ha assenyalat que "volem tenir presència directa a la Unió Europea, recaptar els nostres impostos, seleccions esportives, decidir sobre les infraestructures" i de fet "els polítics fins ara ens han dit que podíem assolir aquests objectius sense ser lliures i no és així", ha denunciat. Amb tot, Tena s'ha compromès a no entrar en un govern que no vulgui fer la independència i per això, ha reconegut que davant de la dificultat d'aconseguir els 68 diputats, "farem una oposició dura, clara i denunciant els greuges de l'autonomisme" i és que ara per ara, Catalunya està en una cruïlla on els ciutadans han d'escollir si volen ser una província escanyada o un estat indepedent, i davant d'aquesta disjuntiva ha sentenciat: "Siguem assenyats, votem independència".

15 de novembre del 2010

Yo votaré a Joan Laporta (Article de La Vanguardia del 17 de Novembre de 2010) per Xavier Sala Martin el

Si al censura del grup Godó no ho impedeix, aquest dimecres 17 Nov es publicarà aquest article de'n Xavier Sala Martín, a La Vanguardia.
Clar i català, com ens té acostumats a parlar , el millor economista Català.

Yo votaré a Joan Laporta

Si las encuestas no vuelven a fallar estrepitosamente, faltan sólo 11 días para que se acabe la pesadilla y el peor gobierno de la historia de Catalunya abandone la poltrona. Todo apunta a que el tripartito no sumará y no podrá volver a imponer su nefasto gobierno. Por un lado, parece que ICV se mantendrá, a pesar de que, con un minoritario 9% de los votos, ha impuesto un antidemocrático chantaje ideológico cuyo exponente más claro ha sido coser a multas a los que circulaban a 80 km/h con un argumento medioambiental que nadie ha conseguido demostrar.

También predicen que ERC se hundirá en el abismo electoral, lo cual es lógico dada la traición sistemática a sus principios a cambio de 30 miserables monedas de poltrona.


Encara dubtes de qui votar??


Joan Laporta: “SI prosperarà i entrarà al Parlament per poder caminar decididament cap a la llibertat de Catalunya”


300 persones han assistit aquest migdia al Teatre Ateneu de Tàrrega en l'acte de campanya de Solidaritat Catalana per la Independència a la capital de l'Urgell. Hi han intervingut els candidats de la coalició per Barcelona, Joan Laporta, Uriel Bertran i Emili Valdero i el cap de llista per Lleida, Francesc Xavier Segura.
Joan Laporta, candidat de SI al Parlament, ha explicat que "estem fent una campanya de trepitjar molt terreny perquè hi ha una llei que no ens permet tenir espai als mitjans públics". Laporta ha reconegut que "estem molt motivats perquè la veritat es ven sola" i des de "SI tenim clar que cal proclamar la independència de Catalunya a la pròxima legislatura per sortir de la crisi econòmica i els catalans tinguem més diners per viure millor". I és que Laporta ha posat sobre la taula que si no fem el pas "anem pel pedregar", perquè "estem patint un espoli fiscal de 22.000 milions d'euros l'any a canvi de res, xifra que suposen 60 milions al dia i que suposa el 10% del PIB de Catalunya", un percentatge molt superior al 4% de la quota de solidaritat que paguen els landers alemany a l'estat: "La nostra ja no és una quota de solidaritat sinó un robatori". I per tant, ha demanat: "Prou de continuar amb aquesta farsa de l'autonomisme que ens porta a la liquidació nacional i a la crisi més greu de la nostra història".
Laporta ha desgranat el full de ruta cap a l'estat propi i ha destacat els avantatges de viure en una Catalunya independent, en la qual, segons Laporta, tothom hi ha de participar. "Acabarem amb el tancament d'empreses, podrem invertir en recerca i innovació,  tindrem millors hospitals, reduirem les llistes d'espera, acabarem amb el copagament sanitari, perquè la sanitat és un dret universal i podrem decidir sobre el futur de les nostres infraestructures". Així el número ú de SI ha afirmat que "s'ha de fer el pas i no ens podem esperar més". "Els catalans hem d'anar amb el cap ben dret i no ens hem d'amagar de res" i és que, s'ha queixat que "si tornem a votar els partits que ens han portat on som ara és que ens mereixem tot el que vindrà i no valdrà queixar-se perquè estarem alimentant a uns aprofitats que ens estan portant a la ruïna nacional". Amb tot, Laporta ha assegurat que "des de SI farem la independència i us demano el sí cap a la prosperitat i la llibertat del nostre país". Per acabar, ha assegurat que "SI prosperarà i entrarà al Parlament per poder caminar decididament cap a la llibertat de Catalunya".
Francesc Xavier Segura, ha promès no fallar als ciutadans amb la proposta de SI, que vol aconseguir que Catalunya passi a ser un estat propi perquè "Catalunya està patint dues crisi, la mundial i la derivada de la nostra pertinença al regne d'Espanya", ja que "patim virulentament l'espoli fiscal i la sentència del TC ens ha deixat en un no res" i per tant, "la segona crisi la podem superar fàcilment votant SI" i és que "l'esclat de llibertat generaria una il•lusió més gran, que rebre els 22.000 milions d'euros que Espanya ens pren cada any i que no tornen".
Per la seva banda, Uriel Bertran, ha advertit als targarins assistents que "el 28 de novembre ens juguem el futur de Catalunya pels propers 30 anys", ja que ha lamentat que "la situació actual està empobrint Catalunya d'una forma rotunda". "Fa 30 anys Catalunya era la locomotora econòmica d'Espanya i avui les famílies catalanes són més pobres en renda familiar per darrera de Ceuta i Melilla". Bertran ha esvaït qualsevol por en cas d'aconseguir la independència, "no hi ha risc de boicot ni d'utilitzar les armes" per això, ha demanat: "Traiem-nos les manies i votem el 28 de novembre independència i penseu en la gran felicitat que generarà veure entrar en força al nostre Parlament la nostra proposta".
I en el seu torn, el número sis de SI per Barcelona, Emili Valdero, a la comarca d'Urgell ha volgut posar l'atenció en la regeneració democràtica, fet que ha considerat imprescindible per acabar amb la desafecció dels ciutadans envers la política. Per això ha assegurat que des de SI, "proposarem fer una llei electoral pròpia amb llistes obertes i circumscripcions petites perquè el control directe de cada escó la tinguin els ciutadans".

2 de novembre del 2010

Fem del somni una realitat

Joan Laporta


Estic plenament convençut del que vull pel nostre país. N’estic plenament convençut des de la sinceritat i el convenciment més profund. Com en Martin Luther King, jo també tinc un somni. Tinc el somni d’una Catalunya lliure, rica, plena, pròspera, joiosa i orgullosa del seu passat, del seu present i del seu futur. Tinc el somni d’una pàtria capaç de gestionar el seu destí. Tinc el somni d’un país on tots els greuges soferts per les persones que viuen i treballen a Catalunya siguin només el mal record d’un passat que aviat oblidarem. Mirant cap endavant i treballant plegats pel nostre futur com nació, aviat haurem deixat enrere temps d’injustícies imposades.
Tinc el somni de veure la meva terra estimada com el proper estat de la Unió Europea i del món. Tinc el somni de veure els nostres fills i els nostres néts viure la seva llengua, la seva cultura i la seva identitat amb la naturalitat de qualsevol altre ciutadà de qualsevol país amb personalitat pròpia. Tinc el somni de veure’ls créixer en una terra pròspera amb mar, rius, muntanya, camp, indústria i, sobretot, amb una gent noble i orgullosa que es creix davant el treball i els reptes, davant les adversitats i les humiliacions, una gent que sap viure els èxits amb mesura i solidaritat voluntària.
Perquè aquest somni es converteixi en realitat ens cal un primer pas. Cal assumir responsabilitats i contemplar el nostre país no pas com una regió empobrida d’un estat que no ens soluciona els nostres problemes sinó com un estat amb veu pròpia al món. Cal reclamar el benestar que es mereix el nostre treball: millors pensions per a la gent gran, millors salaris per als treballadors, més oportunitats per als joves, més incentius per a les empreses, més recursos pels emprenedors, més sanitat, més ensenyament, més infraestructures... Ens ho mereixem. Tenim, com resa la constitució nord-americana, el dret a la felicitat. O, com proclama el nostre himne, ens cal segar les cadenes que ens mantenen lligats. Només depèn de nosaltres, de tots nosaltres, tant dels que hem nascut a Catalunya com dels que heu escollit aquest país per viure.
 El proper 28 de novembre podem iniciar un camí que ens porti decididament cap el nostre futur en plena llibertat. El 28 de novembre podem donar el primer pas per aconseguir el passaport cap a la plena prosperitat.
Font: NacioDigital.cat

21 d’octubre del 2010

Jordi Anento, home fort de SI a Osona deixa ERC

Jordi Anento, un dels impulsors de Solidaritat Catalana per la independència a Osona s'ha donat de baixa d'ERC després de més de 20 anys de militància al partit. Anento ha enviat un burofax aquest dimecres a la direcció d'ERC, concretament al seu secretari general Joan Ridao, pel que comunicava i demanava la baixa administrativa del partit. Anento no tenia a dia d'avui cap càrrec orgànic dins Esquerra però sí que era un dels integrants del Fòrum Sindical del partit, donada la seva condició de dirigent comarcal de CCOO a Osona. Aquesta baixa s'afegeix a la de Marçal Orri, dirigent de les JERC a la comarca i que va preparar una candidatura alternativa a l'executiva de Vic, quan va ser escollit  Josep Maria Font com president de la secció local. Orri està integrat a la formació de Joan Laporta.
(Osona.com)

19 d’octubre del 2010

SI denuncia la campanya de difamacions orquestrades contra Joan Laporta amb l'objectiu de perjudicar l'opció independentista



Solidaritat Catalana per la Independència denuncia la campanya de difamacions a la que està sent sotmès el nostre cap de llista Joan Laporta amb la clara finalitat de perjudicar les opcions electorals de l’opció independentista que representa SI.
A través de la recent Assemblea de Compromissaris del FC Barcelona, i de la presentació en dita Assemblea d’un resum interpretatiu, tendenciós i sectari, de la  Due Diligence encarregada a l’empresa KPMG per part de la nova Junta del FC Barcelona, s’ha encetat una campanya de desprestigi i difamacions contra el  cap de llista de Solidaritat Catalana per la Independència Joan Laporta,  amb l’objectiu de debilitar l’opció independentista de SI, que ens veiem amb l’obligació de denunciar.
Aquesta campanya de desprestigi ha estat orquestrada per part dels poders fàctics de l’actual statu quo autonomista -grans mitjans de comunicació i els principals partits autonomistes-,  i estan utilitzant l’actual Junta del FC Barcelona com a braç executor. Una Junta encapçalada per Sandro Rossell al qual aquests poders fàctics van donar un suport entusiasta en les passades eleccions a la presidència del FC Barcelona.
Des de Solidaritat Catalana per la Independència exigim que es faci entrega a Joan Laporta del document complert de la Due Diligence per tal que es pugui defensar punt per punt de totes les difamacions de les quals està sent objecte,  i exigim que es restableixi la legalitat al FC Barcelona i que es reconegui que tal i com estableix la Llei, la Junta actual no va aconseguir que una majoria dels assistents votés a favor de la demanda per responsabilitat social contra l’expresident Joan Laporta. Aquesta demanda, doncs, amb la llei a la mà no es pot presentar.
Finalment, volem manifestar el nostre absolut suport al nostre cap de llista Joan Laporta i avisem els instigadors d’aquesta campanya de desprestigi i difamacions que res podrà fer per aturar el moviment cap a la independència i cap a la proclamació de l’Estat català.
El 28 de Novembre el poble català parlarà a les urnes. Que ningú en tingui cap dubte.
Visca Catalunya lliure!

9 d’octubre del 2010

SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA OSONA

Convençuts que la independència és possible, i més encara, és imprescindible.


I conscients que la única candidatura que ens pot portar fins al nostre objectiu nacional és Solidaitat Catalana, ens hem organitzat també des de la nostra comarca, OSONA, i volem impulsar el projecte.


Si vols la independència
Uneix-te, lluita amb nosaltres.

Visca Catalunya Lliure !!
Visca Solidaritat Catalana per al Independència !!