Toni Strubell
Diputat al Parlament de Solidaritat Catalana per la Independència
'Els catalans som considerats europeus de segona o tercera categoria'
Quan va adonar-se que Reagrupament no era l'opció que volia seguir, Toni Strubell i Trueta va unir-se a Solidaritat Catalana per la Independència (SI) per acabar sortint victoriós de les eleccions primàries com a cap de llista per Girona. Des de llavors, el filòleg català ha obert una porta per iniciar la seva carrera política al Parlament de Catalunya i la seva trajectòria dins de SI tot just ha començat. Deixant de banda que el 2003 li van atorgar la Creu de Sant Jordi per la seva contribució al catalanisme, Strubell va ser, aquest 28 de novembre, el primer diputat electe de SI que va sortir elegit durant el transcurs del recompte. Ara és, a més a més, el candidat que han proposat els seus companys a la presidència del Parlament. El seu objectiu primordial segons ell és, i sempre ha estat, 'ajudar el catalanisme i internacionalitzar-lo', perquè aquesta 'és la manera que sàpiguen des de fora el que hem d'empassar-nos nosaltres com a catalans'.
Vostè va néixer a Oxford. Com és que va decidir venir a Catalunya?
Doncs perquè sóc fill d'una família parcialment exiliada que va tenir la sort l'any 1939 de poder anar a Anglaterra. El meu avi era metge, el doctor Josep Trueta, i els anglesos necessitaven coneixements mèdics sobre tractament de ferides de guerra. Ell va portar els seus mètodes a Anglaterra que van tenir molt d'èxit i, per tant, s'hi van poder establir. El problema era que Anglaterra no volia desplaçats de la guerra civil i per això la meva família es va establir a Oxford amb la idea de ser-hi només uns mesos. A la universitat d'allà es van conèixer els meus pares, ell anglès i la meva mare catalana. Després van passar trenta anys fins que varem tornar.
Va impartir classes a Donostia, al País Basc. Ara es dedicarà exclusivament a la seva feina com a diputat o seguirà fent classes encara que sigui a Girona?
De moment no, perquè crec que estant només quatre diputats la feina que haurem de fer serà massiva. Haurem d'estar a més d'una comissió per parlamentari i això és molta responsabilitat i s'ha de fer bé.
Inicialment es trobava el tercer de la llista de Girona de Reagrupament.
Vaig acceptar anar a un lloc per no sortir a les llistes de Reagrupament. Hi ha moltes maneres de mirar la política i de vegades critiquen aquest aspecte de la cosa mediàtica. I què és la política sinó una cosa mediàtica? Jo crec que és important que aquestes coses es tinguin en compte i penso que tot aquell afer es pot explicar des d'aquells paràmetres. És molt important el futur i que aquest futur marqui la construcció d'una opció independentista molt forta perquè Catalunya ho necessita.
Llavors va fer el canvi a SI i va sortir elegit en unes primàries.
Potser són coses de mal explicar però jo de fet vivia tot això des de fora. De vegades, en la història d'un país es produeixen coses per reacció amb les quals ningú hi comptava. És molt difícil fer fotografies estàtiques de les situacions dels països i el que es va produir en aquest país el 10 de juliol requerirà als historiadors d'una certa reflexió. Es desemboquen una sèrie de circumstàncies des del 28 de juny cap endavant que fan que aquesta fotografia sigui impossible. Es produeixen coses positives i menys positives però, en tot cas, les coses són com són. La primera labor del bon polític i de les bones organitzacions polítiques és veure les necessitats reals del moment i adaptar-s'hi perquè sinó no hi ha futur. Solidaritat Catalana per la Independència representa la modernitat, amb tots els seus errors.
Com va viure aquells moments en què portaven un 60% dels vots escrutats i només donaven un escó a SI que, a més a més, era seu?
Va ser un moment de pànic escènic, era com jugar sol contra 11 jugadors del Real Madrid al Bernabeu. Va ser un mal moment però la veritat és que nosaltres teníem unes enquestes d'un partit concret que deien que sortíem segur i estàvem tranquils. Respecte a l'anecdotari, és veritat que es van produir dos moments genials a Girona i van ser les dues vegades que ens van entrevistar a les principals televisions de Girona. La primera va ser que van transmetre per la televisió, amb tota la nostra gent allà present, els resultats que sortien per Barcelona i, per tant, es va produir una reacció coral magnífica i la segona vegada que ens van entrevistar ja en sortien tres per Barcelona. És per això que la imatge que vam donar per la televisió va ser de molta alegria.
Abans d'això, però, va arribar a pensar que seria l'únic diputat de SI al Parlament?
No, però si que feia certa basarda pensar que podies compartir un grup mixt amb Ciutadans i amb la gent racista de Plataforma per Catalunya.
Us vareu plantejar la possibilitat de compartir grup mixt amb Ciutadans?
És el que hem de fer. Nosaltres hem de formar part del grup mixt. És el reglament i el que és cert és que nosaltres hem tingut ofertes per canviar el reglament en el sentit de beneficiar-nos. Volem sorprendre, volem ser dels que no fem pactes que l'electorat difícilment entendria i preferim mantenir-nos dins d'un discurs i no gaudir de privilegis guanyats a base de vendre certs aspectes del nostre programa.
Quin pes suposa dins el Parlament formar part d'un grup mixt?
Tenim quatre diputats al grup mixt i és evident que no és la situació perfecta però sempre amb polítiques de procedir des de la humilitat preveig una situació en què ens bolquem a centrar-nos en els problemes de la gent, sempre dins del marc del que és aconseguir la independència nacional per Catalunya però ja tenim, en aquests pocs dies que portem que no estem ni al Parlament, primer, un allau de felicitacions, però, més important que això, un allau de peticions de reunions. Portem tots aquests dies fent reunions amb grups sectorials amb les quals hem entrat en contacte amb les eleccions i pensem ser rigorosament fidels a tot el que ens demanin des de sectors crítics amb problemes concrets que pensem representar-los al Parlament sempre que hi estiguem d'acord.
Quatre diputats era el resultat que esperaven obtenir?
Jo signava això sobretot tenint en compte que hi havia enquestes que no ens en donaven cap.
Cada mitjà ha fet les enquestes a la seva manera.
Sí, però és molt complicat fer una candidatura i sortir a la primera. És brutal! La realitat és aquesta. No ens queixem, no plorem, sinó el contrari, hem tingut unes condicions molt difícils i pensem que, havent superat això, a partir d'ara la responsabilitat serà molt gran però sabem que en el futur tindrem algunes coses més fàcils.
Com valora aquest boom sobre SI que hi ha hagut després de les eleccions a la majoria de mitjans de comunicació?
És natural. És veritat que això ha estat molt difícil però ha sigut diferent per territori. Per exemple, a alguns mitjans de Girona els honora el fet d'haver tingut el sentit periodístic d'incloure'ns.
És clar, però una persona que només llegeix un mitjà nacional d'un dia per l'altre es troba que hi ha un partit del qual no en coneixia l'existència.
És veritat. Tinc un coneguts que només llegeixen La Vanguardia i el dia en què va sortir el resultat que Solidaritat havia entrat al Parlament em van trucar per dir-me que no en tenien ni idea que ens presentàvem.
Potser si haguéssiu tingut la possibilitat de sortir als mitjans, el resultat hagués estat diferent.
Sí. I a més a més hi ha molta gent que no ens ha votat perquè temien que era perdre el vot.
Des del 28-N els adherits a SI estan augmentant a 350 per setmana.
Tenim un panorama al davant que crec que ens somriu. La campanya ha estat molt dura però ha sigut molt bona i la implicació de la gent, i parlo de Girona que ho conec més, ha estat extraordinària. El fet que persones que no s'havien dedicat mai a la política realitzessin les tasques d'agitació i de publicitació de la nostra candidatura ha comportat haver-nos superat amb una nota tant alta. Tenim un equip extraordinari!
Heu treballat de valent, però tot just és el principi. Què fareu des del Parlament de Catalunya?
Moltes coses però primer hem d'acabar d'estudiar quines són les eines que tenim a les nostres mans. Tenim la sort de tenir al nostre grup un dels juristes més brillants de Catalunya, que és l'Alfons López Tena, i ell mateix amb una lectura de jurista del reglament del Parlament ha pogut veure fórmules que permeten fer més coses de les que la gent pensa que podem fer. El que sí trobo trist és que hi hagi parlamentaris de primera i de segona pel que fa a la capacitat legislativa quan tots hem hagut de sortir elegits al Parlament amb uns vots i tots hem hagut de lluitar. Tothom hauria de tenir la mateixa potencialitat, però jo crec que ho superarem i trobarem fórmules intel·ligents per a fer-ho.
Creu que sortirà elegit president al Parlament de Catalunya?
Moltes vegades l'important és participar i tenir un discurs com el nostre que és molt sòlid, petit però valent. Les grans coses a la vida es fan amb un esforç, una intel·ligència i una coherència. Anem pel bon camí i no ens ha d'importar ser petits de moment, ja creixerem!
Què proposeu per a les municipals?
L'important serà fer llistes de qualitat en aquelles poblacions on realment tenim possibilitats, tenint en compte que per a una organització que haurà tingut nou mesos d'existència és complicat. Hi ha molta il·lusió i hi ha moltes candidatures que s'estan preparant. De totes maneres, jo no miraria la qüestió quantitativa sinó qualitativa. És important com a eix de programa tenir aquests dos eixos fonamentals que hem tingut sempre que són, evidentment, portar l'independentisme als ajuntaments de manera conseqüent, perquè des d'un ajuntament hi ha moltes més coses de les que pensem. Tenim com a nord i esperit il·luminador aquests 109 ajuntaments de Catalunya que s'han declarat moralment exclosos de la Constitució i sempre seran un referent. També hi ha moltes coses a fer a nivell de burocratització i d'aspectes d'aprofundiment de la democràcia. Sembla mentida que estiguem a l'any 2010 i després de 30 anys de democràcia encara hi hagi coses que grinyolen. Des de la gestió de l'aigua fins a les convocatòries públiques, que són més privades que una altra cosa, per exemple, pels llocs en els mercats. És un escàndol perquè hi ha molta corrupció i hi ha molta feina a fer que els partits tradicionals no acaben de solucionar.
Com veu el futur polític de Catalunya?
Et parlaré des del camp en què jo he treballat: la internacionalització. Quan sents aquella gent des d'un diari britànic o, fins i tot, Ken Follet que ha entrevistat aquests dies a mitjans de comunicació, que no donen importància a això i pensen que nosaltres som un nacionalisme anacrònic, crec que hi ha molt a dir. Quan tens l'ocasió d'explicar en un context internacional el que hem d'empassar-nos nosaltres com a catalans, perquè com a catalans passem a ser europeus de segona o de tercera i vivim en una situació tan deplorable com és que el nostre idioma no sigui obligatori a casa nostra. Cap europeu normal acceptaria una situació així. Ara estic a punt de treure un llibre en anglès en què entrevistem a 36 personalitats catalanes i serà una petita aportació a la política catalana. El tenim acabat i tenim una editorial anglesa, en principi només està pensat perquè surti publicat a Anglaterra perquè des de fora entenguin el que estem patint; però també sortirà a la venda a l'Amazon.co.uk.
Serem independents abans del 2014?
No vull posar una data perquè quan s'hi arriba si no es compleix la gent es desanima. Les lluites són llargues i hem de lluitar amb eficàcia.
Ho serem, però, algun dia?
Jo penso que sí, si sabem explicar-nos prou bé. Els catalans tenim un defecte, tal com va dir un corresponsal del Boston Globea Salamanca, la causa catalana és de les més boniques d'Europa però és de les pitjors defensades. No ens sabem explicar i aquest és el problema.
Marta Escobar
Doncs perquè sóc fill d'una família parcialment exiliada que va tenir la sort l'any 1939 de poder anar a Anglaterra. El meu avi era metge, el doctor Josep Trueta, i els anglesos necessitaven coneixements mèdics sobre tractament de ferides de guerra. Ell va portar els seus mètodes a Anglaterra que van tenir molt d'èxit i, per tant, s'hi van poder establir. El problema era que Anglaterra no volia desplaçats de la guerra civil i per això la meva família es va establir a Oxford amb la idea de ser-hi només uns mesos. A la universitat d'allà es van conèixer els meus pares, ell anglès i la meva mare catalana. Després van passar trenta anys fins que varem tornar.
Va impartir classes a Donostia, al País Basc. Ara es dedicarà exclusivament a la seva feina com a diputat o seguirà fent classes encara que sigui a Girona?
De moment no, perquè crec que estant només quatre diputats la feina que haurem de fer serà massiva. Haurem d'estar a més d'una comissió per parlamentari i això és molta responsabilitat i s'ha de fer bé.
Inicialment es trobava el tercer de la llista de Girona de Reagrupament.
Vaig acceptar anar a un lloc per no sortir a les llistes de Reagrupament. Hi ha moltes maneres de mirar la política i de vegades critiquen aquest aspecte de la cosa mediàtica. I què és la política sinó una cosa mediàtica? Jo crec que és important que aquestes coses es tinguin en compte i penso que tot aquell afer es pot explicar des d'aquells paràmetres. És molt important el futur i que aquest futur marqui la construcció d'una opció independentista molt forta perquè Catalunya ho necessita.
Llavors va fer el canvi a SI i va sortir elegit en unes primàries.
Potser són coses de mal explicar però jo de fet vivia tot això des de fora. De vegades, en la història d'un país es produeixen coses per reacció amb les quals ningú hi comptava. És molt difícil fer fotografies estàtiques de les situacions dels països i el que es va produir en aquest país el 10 de juliol requerirà als historiadors d'una certa reflexió. Es desemboquen una sèrie de circumstàncies des del 28 de juny cap endavant que fan que aquesta fotografia sigui impossible. Es produeixen coses positives i menys positives però, en tot cas, les coses són com són. La primera labor del bon polític i de les bones organitzacions polítiques és veure les necessitats reals del moment i adaptar-s'hi perquè sinó no hi ha futur. Solidaritat Catalana per la Independència representa la modernitat, amb tots els seus errors.
Com va viure aquells moments en què portaven un 60% dels vots escrutats i només donaven un escó a SI que, a més a més, era seu?
Va ser un moment de pànic escènic, era com jugar sol contra 11 jugadors del Real Madrid al Bernabeu. Va ser un mal moment però la veritat és que nosaltres teníem unes enquestes d'un partit concret que deien que sortíem segur i estàvem tranquils. Respecte a l'anecdotari, és veritat que es van produir dos moments genials a Girona i van ser les dues vegades que ens van entrevistar a les principals televisions de Girona. La primera va ser que van transmetre per la televisió, amb tota la nostra gent allà present, els resultats que sortien per Barcelona i, per tant, es va produir una reacció coral magnífica i la segona vegada que ens van entrevistar ja en sortien tres per Barcelona. És per això que la imatge que vam donar per la televisió va ser de molta alegria.
Abans d'això, però, va arribar a pensar que seria l'únic diputat de SI al Parlament?
No, però si que feia certa basarda pensar que podies compartir un grup mixt amb Ciutadans i amb la gent racista de Plataforma per Catalunya.
Us vareu plantejar la possibilitat de compartir grup mixt amb Ciutadans?
És el que hem de fer. Nosaltres hem de formar part del grup mixt. És el reglament i el que és cert és que nosaltres hem tingut ofertes per canviar el reglament en el sentit de beneficiar-nos. Volem sorprendre, volem ser dels que no fem pactes que l'electorat difícilment entendria i preferim mantenir-nos dins d'un discurs i no gaudir de privilegis guanyats a base de vendre certs aspectes del nostre programa.
Quin pes suposa dins el Parlament formar part d'un grup mixt?
Tenim quatre diputats al grup mixt i és evident que no és la situació perfecta però sempre amb polítiques de procedir des de la humilitat preveig una situació en què ens bolquem a centrar-nos en els problemes de la gent, sempre dins del marc del que és aconseguir la independència nacional per Catalunya però ja tenim, en aquests pocs dies que portem que no estem ni al Parlament, primer, un allau de felicitacions, però, més important que això, un allau de peticions de reunions. Portem tots aquests dies fent reunions amb grups sectorials amb les quals hem entrat en contacte amb les eleccions i pensem ser rigorosament fidels a tot el que ens demanin des de sectors crítics amb problemes concrets que pensem representar-los al Parlament sempre que hi estiguem d'acord.
Quatre diputats era el resultat que esperaven obtenir?
Jo signava això sobretot tenint en compte que hi havia enquestes que no ens en donaven cap.
Cada mitjà ha fet les enquestes a la seva manera.
Sí, però és molt complicat fer una candidatura i sortir a la primera. És brutal! La realitat és aquesta. No ens queixem, no plorem, sinó el contrari, hem tingut unes condicions molt difícils i pensem que, havent superat això, a partir d'ara la responsabilitat serà molt gran però sabem que en el futur tindrem algunes coses més fàcils.
Com valora aquest boom sobre SI que hi ha hagut després de les eleccions a la majoria de mitjans de comunicació?
És natural. És veritat que això ha estat molt difícil però ha sigut diferent per territori. Per exemple, a alguns mitjans de Girona els honora el fet d'haver tingut el sentit periodístic d'incloure'ns.
És clar, però una persona que només llegeix un mitjà nacional d'un dia per l'altre es troba que hi ha un partit del qual no en coneixia l'existència.
És veritat. Tinc un coneguts que només llegeixen La Vanguardia i el dia en què va sortir el resultat que Solidaritat havia entrat al Parlament em van trucar per dir-me que no en tenien ni idea que ens presentàvem.
Potser si haguéssiu tingut la possibilitat de sortir als mitjans, el resultat hagués estat diferent.
Sí. I a més a més hi ha molta gent que no ens ha votat perquè temien que era perdre el vot.
Des del 28-N els adherits a SI estan augmentant a 350 per setmana.
Tenim un panorama al davant que crec que ens somriu. La campanya ha estat molt dura però ha sigut molt bona i la implicació de la gent, i parlo de Girona que ho conec més, ha estat extraordinària. El fet que persones que no s'havien dedicat mai a la política realitzessin les tasques d'agitació i de publicitació de la nostra candidatura ha comportat haver-nos superat amb una nota tant alta. Tenim un equip extraordinari!
Heu treballat de valent, però tot just és el principi. Què fareu des del Parlament de Catalunya?
Moltes coses però primer hem d'acabar d'estudiar quines són les eines que tenim a les nostres mans. Tenim la sort de tenir al nostre grup un dels juristes més brillants de Catalunya, que és l'Alfons López Tena, i ell mateix amb una lectura de jurista del reglament del Parlament ha pogut veure fórmules que permeten fer més coses de les que la gent pensa que podem fer. El que sí trobo trist és que hi hagi parlamentaris de primera i de segona pel que fa a la capacitat legislativa quan tots hem hagut de sortir elegits al Parlament amb uns vots i tots hem hagut de lluitar. Tothom hauria de tenir la mateixa potencialitat, però jo crec que ho superarem i trobarem fórmules intel·ligents per a fer-ho.
Creu que sortirà elegit president al Parlament de Catalunya?
Moltes vegades l'important és participar i tenir un discurs com el nostre que és molt sòlid, petit però valent. Les grans coses a la vida es fan amb un esforç, una intel·ligència i una coherència. Anem pel bon camí i no ens ha d'importar ser petits de moment, ja creixerem!
Què proposeu per a les municipals?
L'important serà fer llistes de qualitat en aquelles poblacions on realment tenim possibilitats, tenint en compte que per a una organització que haurà tingut nou mesos d'existència és complicat. Hi ha molta il·lusió i hi ha moltes candidatures que s'estan preparant. De totes maneres, jo no miraria la qüestió quantitativa sinó qualitativa. És important com a eix de programa tenir aquests dos eixos fonamentals que hem tingut sempre que són, evidentment, portar l'independentisme als ajuntaments de manera conseqüent, perquè des d'un ajuntament hi ha moltes més coses de les que pensem. Tenim com a nord i esperit il·luminador aquests 109 ajuntaments de Catalunya que s'han declarat moralment exclosos de la Constitució i sempre seran un referent. També hi ha moltes coses a fer a nivell de burocratització i d'aspectes d'aprofundiment de la democràcia. Sembla mentida que estiguem a l'any 2010 i després de 30 anys de democràcia encara hi hagi coses que grinyolen. Des de la gestió de l'aigua fins a les convocatòries públiques, que són més privades que una altra cosa, per exemple, pels llocs en els mercats. És un escàndol perquè hi ha molta corrupció i hi ha molta feina a fer que els partits tradicionals no acaben de solucionar.
Com veu el futur polític de Catalunya?
Et parlaré des del camp en què jo he treballat: la internacionalització. Quan sents aquella gent des d'un diari britànic o, fins i tot, Ken Follet que ha entrevistat aquests dies a mitjans de comunicació, que no donen importància a això i pensen que nosaltres som un nacionalisme anacrònic, crec que hi ha molt a dir. Quan tens l'ocasió d'explicar en un context internacional el que hem d'empassar-nos nosaltres com a catalans, perquè com a catalans passem a ser europeus de segona o de tercera i vivim en una situació tan deplorable com és que el nostre idioma no sigui obligatori a casa nostra. Cap europeu normal acceptaria una situació així. Ara estic a punt de treure un llibre en anglès en què entrevistem a 36 personalitats catalanes i serà una petita aportació a la política catalana. El tenim acabat i tenim una editorial anglesa, en principi només està pensat perquè surti publicat a Anglaterra perquè des de fora entenguin el que estem patint; però també sortirà a la venda a l'Amazon.co.uk.
Serem independents abans del 2014?
No vull posar una data perquè quan s'hi arriba si no es compleix la gent es desanima. Les lluites són llargues i hem de lluitar amb eficàcia.
Ho serem, però, algun dia?
Jo penso que sí, si sabem explicar-nos prou bé. Els catalans tenim un defecte, tal com va dir un corresponsal del Boston Globea Salamanca, la causa catalana és de les més boniques d'Europa però és de les pitjors defensades. No ens sabem explicar i aquest és el problema.
Marta Escobar
Entrevista al Diario Vasco