2 de novembre del 2010

Fem del somni una realitat

Joan Laporta


Estic plenament convençut del que vull pel nostre país. N’estic plenament convençut des de la sinceritat i el convenciment més profund. Com en Martin Luther King, jo també tinc un somni. Tinc el somni d’una Catalunya lliure, rica, plena, pròspera, joiosa i orgullosa del seu passat, del seu present i del seu futur. Tinc el somni d’una pàtria capaç de gestionar el seu destí. Tinc el somni d’un país on tots els greuges soferts per les persones que viuen i treballen a Catalunya siguin només el mal record d’un passat que aviat oblidarem. Mirant cap endavant i treballant plegats pel nostre futur com nació, aviat haurem deixat enrere temps d’injustícies imposades.
Tinc el somni de veure la meva terra estimada com el proper estat de la Unió Europea i del món. Tinc el somni de veure els nostres fills i els nostres néts viure la seva llengua, la seva cultura i la seva identitat amb la naturalitat de qualsevol altre ciutadà de qualsevol país amb personalitat pròpia. Tinc el somni de veure’ls créixer en una terra pròspera amb mar, rius, muntanya, camp, indústria i, sobretot, amb una gent noble i orgullosa que es creix davant el treball i els reptes, davant les adversitats i les humiliacions, una gent que sap viure els èxits amb mesura i solidaritat voluntària.
Perquè aquest somni es converteixi en realitat ens cal un primer pas. Cal assumir responsabilitats i contemplar el nostre país no pas com una regió empobrida d’un estat que no ens soluciona els nostres problemes sinó com un estat amb veu pròpia al món. Cal reclamar el benestar que es mereix el nostre treball: millors pensions per a la gent gran, millors salaris per als treballadors, més oportunitats per als joves, més incentius per a les empreses, més recursos pels emprenedors, més sanitat, més ensenyament, més infraestructures... Ens ho mereixem. Tenim, com resa la constitució nord-americana, el dret a la felicitat. O, com proclama el nostre himne, ens cal segar les cadenes que ens mantenen lligats. Només depèn de nosaltres, de tots nosaltres, tant dels que hem nascut a Catalunya com dels que heu escollit aquest país per viure.
 El proper 28 de novembre podem iniciar un camí que ens porti decididament cap el nostre futur en plena llibertat. El 28 de novembre podem donar el primer pas per aconseguir el passaport cap a la plena prosperitat.
Font: NacioDigital.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada